El llibre té per títol:
Contes per a adults ardits
que cerquen finals feliços.
(No el de fartar-se d’anissos
d’altres, més desvergonyits).
Potser dintre de molts anys (qui sap si no tants perquè el món avança
que és una barbaritat), hauran desaparegut totes les nacions, els estats, els
partits polítics i totes les ideologies i religions, substituït tot això per un
gran ordinador que actuant com a Ésser suprem anirà recopilant totes les
informacions que li hauran transmès els ordinadors súbdits situats per tota la
terra i fins als punts més recòndits de l’atmosfera.
I aquest ordinador central o Ésser suprem, com a jutge inapel.lable,
distribuirà entre els humans la riquesa i establirà les normes de conducta, a
les quals tothom s’hi haurà d’emmotllar, sense possibilitat de reclamació.
Els humans, que han creat els ordinadors, passaran a ser els seus
esclaus. Però uns esclaus ben peixats i sense haver de treballar, perquè els
robots súbdits satisfaran totes les necessitats humanes; sí, sí, fins i tot les
sexuals, sense haver d’escoltar mai les típiques excuses femenines de: “Tinc
mal de cap” o “m’acaba de venir la regla”.
Els humans solament hauran de menjar, dormir i cardar quan en tinguin
ganes, perquè totes les feines, de qualsevol classe que siguin, a les cases, a
les fàbriques, als camps, als hospitals, i fins i tot les arts, estaran a
càrrec dels robots súbdits, que les faran més de pressa i més a consciència que
l’actual mà d’obra. A més a més, sense pagar sous, ni escoltar retrets, ni
patir mals humors ni vagues. Solament s’haurà de lubrificar els robots, la qual
cosa tampoc serà feina dels humans, sinó que anirà càrrec d’altres robots,
aquests de tercera categoria.
L’ordinador central processarà els mils de milions de dades que li
arribaran de tot l’univers i en qüestió de mil.lèssimes de segon, trobarà la
millor solució per a les necessitats de cada persona.
Això crec que defineix bé la que en diuen intel.ligència
artificial.
Imagineu com vivien Adam i Eva al paradís, doncs, igual, però sense la
maleïda poma, que devia estar corcada de cap a peus.
Mi amigo
Lluis Mª, me envió este inicio de su libro (en Catalán y yo traduzco aquí) que
tiene por título:
Cuentos para
adultos artimañas
que buscan
finales felices.
(No el de
hartarse de anises de
otros, más
desvergonzados).
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Quizás dentro
de muchos años (quien sabe si no tantos ya que el mundo avanza que es una
barbaridad), habrán desaparecido todas las naciones, los estados, los partidos políticos
y todas las ideologías y religiones, sustituido todo ello por un gran ordenador
que actuando como Ser supremo, irá
recopilando todas las informaciones que le habrán transmitido los ordenadores
súbditos, situados por toda la tierra y hasta los puntos más recónditos de la
atmósfera.
Y este
ordenador central, o Ser supremo, como juez inapelable, distribuirá entre los
humanos la riqueza y establecerá las normas de conducta, a las que todo el
mundo deberá amoldarse, sin posibilidad de reclamación.
Los humanos,
que han creado los ordenadores, pasarán a ser sus esclavos. Pero unos esclavos
bien alimentados y sin tener que trabajar, porque los robots súbditos
satisfarán todas las necesidades humanas; sí, sí, incluso las sexuales, sin
tener que escuchar más las típicas excusas femeninas de: "Me duele la
cabeza" o "me acaba de venir la regla".
Los humanos
sólo deberán comer, dormir y joder cuando tengan ganas, porque todos los
trabajos, de cualquier clase que sean, en las casas, en las fábricas, en los campos,
en los hospitales, e incluso las artes, estarán a cargo los robots súbditos,
que las harán más deprisa y mejor conciencia que la actual mano de obra.
Además, sin pagar sueldos, ni escuchar reproches, ni sufrir malos humores ni
huelgas. Solo deberá lubricar los robots, lo que tampoco será trabajo de los
humanos, sino que irá cargo de otros robots, estos de tercera categoría.
El ordenador
central procesará los miles de millones de datos que le llegarán de todo el
universo y en cuestión de milèsimas de segundo, encontrará la mejor solución
para las necesidades de cada persona.
Esto creo que
define bien lo que llaman inteligencia artificial.
Imagínese cómo vivían Adán y Eva en el paraíso, pues igual, pero sin la
maldita manzana, que debió estar carcomida de pies a cabeza.
Vaya futuro
nos depara la robótica. Jajajaja
